Mitologia finesa

Ilmarinen, figura principal del panteó finés fins a l'ascensió del seu germà Ukko, i des de llavors déu dels artesans, fabricant el sampo. Akseli Gallen-Kallela: Fabricació del sampo (1893)

La mitologia finesa és la que comprén les creences dels pobles finesos abans de la seua cristianització. Incloïa moltes característiques comunes amb el seu poble veí més emparentat des del punt de vista ètnic i lingüístic, els estonians, així com amb els seus veïns no uràlics, és a dir, els pobles bàltics i escandinaus. Molts d'aquests mites estaven també estretament relacionats amb els d'altres pobles uràlics, com els samis.

La mitologia finesa sobrevisqué en tradicions orals de poemes cantats mítics i en el folklore fins ben entrat el s. XIX.

El déu pare Ukko ('ancià', en finés), era originàriament només un esperit de la natura com tots els altres. L'animal més sagrat, el nom real del qual no era mai pronunciat en veu alta, era l'os, que es considerava l'encarnació dels avantpassats, raó per la qual s'anomenava amb molts eufemismes: mesikämmen ('pota de mel'), otso ('front ampli'), kontio ('habitant de la terra').


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search